Idees de bromes telefòniques sense passar-te de la ratlla

Tots les hem fet alguna vegada. I també tots n'hem estat víctimes alguna vegada. De vegades són gracioses, d'altres no tant, però ens serveixen per fer unes rialles amb els amics o per combatre l'avorriment. Són les bromes telefòniques. Idees n'hi ha moltes, i les hem recopilat en aquest post.

Vagi per davant que no ens fem responsables que el destinatari de la broma se la prengui bé o malament. Deixem a les teves mans decidir qui, de quina manera i amb quina intensitat es fa la «gràcia». Perquè a tots ens agrada riure'ns i passar una estona divertida, però no tothom encaixa aquestes coses de la mateixa manera.

Òbviament, sempre és recomanable fer les trucades des d'un número ocult, per tal de no revelar la nostra identitat. Aquí us expliquem com trucar des d'un número ocult.

Un altre aspecte important per gastar una broma telefònica amb èxit és tenir certes qualitats d'actor. Hem de saber executar bé el nostre paper i resultar convincents. Només així aconseguirem confondre les nostres «víctimes».

Pizza a domicili

Un clàssic. La broma consisteix a fer-se passar per un repartidor de menjar a domicili. Truquem al nostre amic o víctima per avisar-lo que la seva comanda és a la porta. Quan ell ens respongui, sorprès, que no ha demanat res, insistirem en la nostra versió. La conversa podria discórrer de la manera següent:

—Bones, sóc el repartidor de pizza. Sóc aquí, al portal, però no m'obre ningú.
—Però jo no he demanat cap pizza.
-Com que no ha demanat pizza? Estic trucant al número que vostè ha deixat quan va fer la comanda per telèfon.
- Això no pot ser.
—Miri, la pizza val 25€. La pagarà o no? Jo no em penso moure d'aquí fins que no pagui.

La xerrada pot continuar amb un enuig creixent per part del fals pizzer, per pressionar la víctima de la broma i que aquesta acabi perdent els nervis. Això sí, quan aquesta aparegui al portal per pagar la pizza o per enfrontar-se al repartidor, no trobarà res més que un munt de rialles.

Has trucat a la meva xicota?

Per a aquesta broma cal posar-se al paper de nuvi gelós. I una mica agressiu, si volem donar-li una mica més de salsa a la trucada. Hi ha algú trucant insistentment a la nostra núvia o nuvi i això ens molesta molt. La conversa podria anar així:

—Hola. La meva xicota està rebent trucades des d'aquest telèfon i vull saber qui la truca. He marcat des del telèfon i has contestat tu. Què vols? Per què estàs trucant tot el temps a la meva xicota?

Sigui quina sigui la reacció de la persona a qui anomenem, cal pressionar-lo (sense que se'ns escapi el riure) perquè es posi nerviosa. No cal arribar a les amenaces físiques, però amb un «digues-me on vius» n'hi haurà prou perquè la tensió pugi.

Cotxe colpejat

Perquè aquesta broma telefònica tingui èxit, cal que el destinatari de la trucada tingui un cotxe. I que en coneguem la matrícula. La idea és reclamar els danys d´un cop o un accident imaginari patit pel nostre vehicle. Hem d'estar molt seriosos perquè es cregui el que li estem dient:

—Bones. Li truco per la nota que va deixar vostè al parabrisa del meu vehicle indicant que l'havia colpejat.
—Com diu? Una nota? Si jo no he tingut cap cop amb el cotxe…
—A veure, jo tinc aquí una nota amb el número de telèfon i la matrícula del seu cotxe. Em diu que no se'n fa responsable?
—Això no pot ser, cal estar confonent.
—No és aquesta la matrícula del cotxe?
—Sí, però jo no…
—Doncs miri, jo dono part a la policia i li dóna les explicacions a ells.

Es pot estirar la broma tant com laltra persona a laltre costat del telèfon aguanti. O bé penjar fingint estar molt enfadats i deixant el nostre interlocutor amb el dubte. Vindrà la policia a aclarir el malentès?

El tall d'electricitat

Una broma per treure de les caselles qui la pateix. I és que a ningú no li agrada que li tallin el subministrament elèctric a casa. També es pot gastar aquesta broma amenaçant amb un tall daigua o de gas, però anunciar un tall d'electricitat és més efectiu, ja que afecta la llum. És sí, per resultar creïbles, a més de tenir aplom i poder de convicció, haurem de manejar certs conceptes del llenguatge tècnic i administratiu. Un exemple podria ser aquest:

—Bona tarda, li anomeno de X, la subcontracta de la seva companyia elèctrica. Aquest matí hem estat revisant el comptador i hem pogut comprovar que ha estat manipulat, amb una derivació a un altre habitatge. Està al corrent d'aquesta irregularitat?
—No entenc res, jo no he manipulat el comptador.
—No estareu robant la llum a un altre veí?
—Però què hi diu? S'estan equivocant vostés, jo no he tocat res.
—Em sap greu, però estic obligat a donar part a la seva empresa elèctrica. En estar el comptador manipulat, es procedirà al tall de subministrament.
—Em tallaran la llum? No pot ser, ha de ser un malentès.
—Té alguna cosa per al·legar en la seva defensa?
—Espereu, no feu res, això cal aclarir-ho.

Si arribats a aquest punt encara no se'ns ha escapat cap rialla, podem intentar prémer una mica més les femelles a la nostra pobra víctima, per portar-la al límit:

—Escolteu, em sembla molt lleig això de robar l'electricitat als seus veïns. Faré constar a l'informe la seva actitud. A més, això també és un delicte. Se li posarà la cosa molt negra.

El premi del concurs

Una altra broma clàssica: cal fer-se passar pel presentador d'un programa de ràdio (un programa inventat, és clar) i comunicar a la nostra víctima que el seu número de telèfon ha estat escollit a l'atzar per a un concurs. Hi pot haver, per exemple, mil euros en joc si l'encerta amb les respostes a una sèrie de preguntes senzilles. Perquè el receptor de la trucada ens cregui, haurem d'expressar-nos com un presentador de debò.

Amb aquesta broma podem tenir la nostra víctima enredada a una llista interminable de preguntes fàcils: Quines la capital d'Espanya, de quin color són els óssos polars, quina és la meitat de quatre… Ell anirà encertant una darrere l'altra (cal tenir preparades moltes preguntes). És possible que després de vint respostes comenci a adonar-se que algú li està prenent els cabells.