Una llicència de programari és en realitat el contracte en què l'usuari accepta els termes i condicions del fabricant per poder fer ús d'un programa determinat. Dins aquest concepte general hi ha nombroses variants o tipus de llicències de programari (gratuïtes o de pagament, limitades geogràficament o temporalment, amb més o menys restriccions…) que enumerarem i explicarem aquí.
En aquests contractes s'estableixen els termes, les condicions i les clàusules que han de complir els qui vulguin fer servir un programa determinat. Tots els usuaris que el descarreguin, l'instal·lin o el facin servir estan obligats a observar aquestes regles.
Un detall a tenir en compte és que, quan comprem o descarreguem un programa, independentment de quin sigui el tipus de llicència que tingui, allò que realment adquirim és una llicència d'ús. És un concepte que convé tenir clar per evitar errors i malentesos.
A grans trets, les llicències dús es pot dividir en dos grans grups: programari lliure i programari de propietari, encara que si volem ser més precisos distingim fins a molts tipus, cadascun amb les seves característiques pròpies. Anem a veure'ls un a un a continuació:
Llicència de programari lliure
Aquesta classe de llicències no només permeten als usuaris executar un programa, sinó també estudiar-ne el funcionament, millorar-lo i adaptar-lo a les seves pròpies necessitats. Amb una llicència de programari lliure, l'usuari també és lliure per copiar-lo i redistribuir-lo.
Hi ha molts i molt coneguts exemples de llicències de programari lliure. Dins aquesta categoria cal incloure dos subtipus:
Protegit amb Copyleft
En aquest cas, els termes de distribució del programari lliure no permeten als usuaris afegir cap
restricció addicional ni fer cap modificació a l'hora de redistribuir-ho. Dit d'una altra manera: les còpies distribuïdes han de continuar sent programari lliure.
Sense Copyleft
En canvi, el programari lliure no protegit amb copyleft compta amb el vist i plau per part de l'autor perquè aquest sigui redistribuït afegint modificacions i restriccions addicionals. Això pot provocar que, durant la distribució, es creïn versions del programa que ja no seran completament lliures. És a dir, passarien a formar part d´altres tipus de llicència.
Llicència de Programari de GPL
La llicència pública general reduïda de GNU, o GNU LGPL. És un tipus de llicència molt particular, en principi de programari lliure, encara que no té un copyleft fort. Els seus termes permeten integrar-se amb mòduls de programari no lliure i no posen traves a la seva comercialització.
Llicència de programari de Debian
Com molta gent ja sap, Debian GNU / Linux és un sistema operatiu lliure desenvolupat per milers de voluntaris de tot el món. La seva llicència de programari (Debian Free Software Guidelins) és un contracte signat entre Debian i la seva comunitat d'usuaris de programari on s'especifiquen una sèrie de criteris. Aquests són alguns dels més importants:
- Redistribució lliure.
- Obligació dincloure el codi font.
- Obligació de no discriminar cap persona o grup de persones. Tampoc cap
forma dutilització del programari.
Llicència de programari de BSD
És un dels tipus de llicències de programari més permissius que hi ha. Va ser creada ex professo per a la distribució de programari de Distribució de programari de Berkeley, Es caracteritza per imposar molt escasses restriccions sobre la forma dús, modificacions i redistribució del programari.
Llicència de programari de MPL
Les característiques d'aquestes llicències són semblants a les llicències de BSD, encara que no tan permissives. També són molt conegudes, ja que són les llicències que utilitzen Mozilla Firefox, Mozilla Thunderbird i altres.
Llicència de programari de X.Org
30
Aquest és un tipus llicència híbrida, ja que engloba distribucions sota llicència de programari lliure i també altres distribucions que no ho són. L'exemple més conegut és X Windows System, un sistema creat per proporcionar una interfície gràfica als sistemes basats en Unix.
Llicència Freeware
És una llicència oferta lliurement per l'autor per usar i copiar lliurement, encara que sota les condicions particulars que aquest imposa. Una és la prohibició total de ser copiat o venut a tercers. Hi ha exemples molt coneguts d'aquest tipus de llicència, com ara CCleaner, Flash d'Adobe o Adobe Reader.
Hi ha algunes variants peculiars de Freeware que afegeixen alguns requisits especials. Aquests són alguns exemples:
- Donationware, que convida l'usuari a contribuir amb una donació voluntària.
- Postcardware, convida a enviar una carta postal.
- Careware, convida a fer donatius destinats a donar suport a causes humanitàries i solidàries.
Llicència Shareware
La peculiaritat de la llicència Shareware és que permet a l'usuari utilitzar el programari durant un temps limitat, o de manera indefinida però amb funcions restringides. Aquestes traves es poden eliminar pagant una quantitat determinada al seu autor. No inclou el codi font, per la qual cosa no és possible fer cap tipus de modificació. Hi ha tres subtipus de llicències Shareware:
- Judici, amb restricció de temps (aquesta és, per exemple, la llicència que utilitza el popular antivirus de Kaspersky)
- Manifestació, amb funcions restringides. Usada per la majoria de videojocs.
- Adware, amb inclusió de publicitat.
Llicència Abandonware
Probablement el cas més curiós daquesta llista. Aquest tipus de llicència és la que regeix per programes que han estat abandonats pels seus autors, quedant lliures de tots els drets de copyright (això sí, l'autor ha d'especificar clarament aquest punt). Així, qualsevol usuari pot utilitzar aquests programes, realitzar les modificacions que vulgui i compartir-los.
Llicència de programari de OEM
Aquest tipus de llicència condiciona el seu ús a la compra o adquisició d'un producte informàtic. El comprador disposa de total llibertat per fer servir el programari encara que de vegades els fabricants poden imposar certes limitacions. Per exemple, un nombre màxim de vegades que es pot reinstal·lar. La llicència Fabricant d'Equips Originals sol estar associada a ladquisició de sistemes operatius.
Llicència de Programari Retail
És una llicència de pagament per la qual el comprador pot fer gairebé qualsevol cosa que vulgui amb el programari: instal·lar-lo de manera il·limitada, cedir-lo i fins i tot vendre'l.
Llicència de Programari Propietari / Comercial
Són dues llicències diferents, però molt semblants. A la primera (llicència de programari propietari), l'autor del projecte és el que defineix els drets de còpia, modificació i redistribució, termes que es poden revocar a canvi d'un pagament; la segona (llicència de programari comercial) s'atorga als programes dissenyats amb l'objectiu de ser comercialitzats, tot i que pot ser d'ús lliure perfectament.